Ha estat tractada per molts filòsofs contemporanis, com Hegel i Feuerbach, però nosaltres ens centrarem en la definició que recull Karl Marx, tot i que aquest terme és recollit en el vocabulari hegelià, Marx centra gairebé tota la seva filosofia social en denunciar el capitalisme i la seva major conseqüència, l’alienació en les relacions socials. Creu que l’alienació és a la situació que arriba l’ésser humà en l’era del capitalisme, en què les persones deixen de ser subjectes i el treball humà esdevé objecte. Segons Marx, els humans esdevenim un bé material que es pot vendre i comprar.
Àmbit productiu és el lloc on es desenvolupa l’activitat productiva de l’economia, els resultats del qual tenen un determinat valor de canvi en el mercat. L’àmbit reproductiu és el que inclou tot el referent a la reproducció de les persones, la cura de les altres, la vida domèstica... i que està considerat com un valor d’ús, i per tant fora dels àmbits del mercat i l’economia formal.
Des d’una perspectiva androcèntrica, el primer està relacionat amb el món masculí mentre que el segon amb el món de les dones, la qual cosa implica una clara divisió sexual dels rols, espais i el treball. A l’àmbit productiu se li assigna un valor de prestigi social mentre que al reproductiu de desprestigi i desvaloració. Els estudis de gènere i especialment des de disciplines com l’economia i l’antropologia incorporen nous paràmetres i perspectives, atorgant a l’àmbit reproductiu un valor de canvi en el moment en que el treball realitzat en l’espai domèstic és comptabilitza com un temps productiu que inclou serveis i tasques sense les quals seria difícil la realització i desenvolupament de les persones.
Estudis que es realitzen tenint en compte la variable de gènere, és a dir, que considera que la realitat en la que ens movem té com una de les seves marques d’identitat la diferència sexual i els seus efectes socioculturals.
Visió del món que posa a l’home (masculí) com a centre i mesura de totes les coses. Aquesta visió del món i de les coses parteix de la idea de que la mirada masculina és l’única possible i universal, i es generalitza a tota la humanitat ja siguin homes o dones. L’androcentrisme comporta la invisibilitat de les dones, la negació d’una mirada femenina i l’ocultació de les aportacions de les dones en els diferents àmbits de la ciència, de les arts, història, medicina, psicologia, filosofia, literatura, etc. L’androcentrisme constitueix una visió distorsionadora i empobridora de la realitat en ocultar les relacions de poder i d’opressió de l’ordre simbòlic masculí vers les dones. Suposa la imposició de models únics i d’estereotips masculins i femenins, la qual cosa suposa una diferent valoració.
Concepte elaborat pel feminisme de la diferència (Librería de mujeres de Milán) que parteix de la idea de la construcció d’una autoritat femenina basada en l’intercanvi i la relació, que qüestiona i s’oposa al poder i la jerarquia masculina tradicionals.
Mètode educatiu que parteix del principi de la igualtat entre els sexes i de la no discriminació per raó de sexe.
Coeducar significa educar conjuntament a nens i nenes en la idea de que hi ha diferents mirades i visions del món, diferents experiències i aportacions fetes per dones i homes que conformen la realitat col·lectiva i sense les que no es pot interpretar ni conèixer el món. Coeducar significa no establir relacions de poder que supeditin un sexe a l’altre, sinó que incorpori en igualtat de condicions les realitats i la història de les dones i dels homes per educar en la igualtat des de la diferència.
La diferència entre coeducació i escola mixta és força clara. L’escola mixta és limita a “ agrupar “ en les aules a nens i nenes, deixant fora del món acadèmic tot allò que té a veure amb el món i el saber de les dones. L’escola coeducativa es planteja des de la presència real de les dones, no tan sols en les aules, sinó en tot allò que fa referència a l’organització i gestió del sistema educatiu i dels centres escolars, com la relació i interacció entre l’alumnat i el professorat, els currículums, el llenguatge, les unitats d’aprenentatge, els materials, els llibres, ect. Segons la definició que ens dóna la Wikipedia:
"La coeducació és l'educació d'ambdós sexes en comú i s'oposa a l'educació diferenciada. És l'opció majoritària als països occidentals, si bé des de determinats sectors es qüestiona la seva idoneïtat. Les primeres experiències es portaren a terme als Estats Units a les darreres dècades del segle XIX i van ser estes pels moviments afins a l'escola nova. Per defensar o atacar aquesta modalitat educativa sovint es baregen motius pedagògics i ideològics. El terme es va usar històricament també per referir-se a les aules amb barreja entre estudiants negres i blancs a Nord Amèrica."
http://ca.wikipedia.org/wiki/Coeducaci%C3%B3
Seria la possibilitat de comptabilitzar els dos àmbits de la vida de qualsevol persona: la familiar i la del treball. Tenint en compte de que la tradicional divisió sexual del treball porta un desigual distribució dels papers que corresponen a homes i a dones, aquesta realitat és encara avui en dia un desequilibri real entre els homes i les dones. Les dones es van veure relegades a l’àmbit domèstic i de la família, en tant que els homes s’han apropiat del món públic i del treball. Aquesta divisió ha suposat un fre per tal de que les dones accedeixin al món del treball i poguessin desenvolupar una carrera professional. Les dones que treballen “fora de casa“ acostumen a realitzar el que s’anomena com a doble jornada laboral. A tot això s’uneix el poc reconeixement social que les tasques familiars tenen i que alhora suposen una desvaloració de les tasques considerades tradicionalment com a femenines.
El problema de la conciliació entre la vida familiar i la professional és avui una de les principals dificultats per tal de que les dones aconsegueixin una veritable igualtat en el camp laboral i per tal de que puguin participar activament en la vida pública (lleure, política, social). Una de les vies possibles seria la de la coresponsabilitat, la distribució equitativa entre homes i dones de les responsabilitats derivades de la vida domèstica i/o familiar.
Conjunt d’objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació que han de regular la pràctica educativa en una determinada etapa i àrea del sistema educatiu. Des d’una perspectiva coeducativa es considera que en el currículum han d’estar presents objectius, continguts i orientacions metodològiques que incorporin els sabers i les expectatives de les dones evitant el risc de l’androcentrisme en les pràctiques educatives.
Aquelles actituds, comportaments, expectatives diferents que es tenen respecte a les diferències de sexe. Aplicat a la coeducació ens referim a tot allò que no apareix en el currículum formal i prescriptiu, així com les actituds i comportaments que no estan explícits, però que continuen reproduint rols sexistes.
Forma d’organització política i social que parteix del principi d’igualtat entre els diferents col·lectius assegurant-los els mateixos drets i la mateixa representació en els òrgans decisoris i de govern. Aquesta apreciació prové de la desigualtat històrica entre homes i dones en l’espai públic, que comportava l’exclusió de les dones de la vida política i organitzativa. Des de la perspectiva del feminisme de la igualtat, la igualtat entre homes i dones passa per l’equiparació numèrica en els llocs de decisió. Per això un dels mecanismes que s’utilitzen són les anomenades “accions positives“ per tal de que assegurin quotes de participació de les dones en el món de la política, l’economia, etc., com a forma de corregir aquesta desigualtat.
Paradigma científic que defensa que les diferències entre els dos sexes són només de caràcter biològic i, per tant, de caràcter natural e immutable. Aquest paradigma assigna característiques i funcions diferents a uns i a altres en funció del sexe. A les dones se'ls hi associa característiques amb allò natural i amb la passivitat mentre que als homes se’ls assigna la capacitat de raciocini i comportaments actius. Les teories del determinisme biològic s’han utilitzat com argumentació “científica” per a justificar la discriminació i la subordinació de les dones davant els homes.
Tracte desigual d’un sexe respecte l’altre. Desigualtat que pot donar-se de manera explícita o implícita. Històricament aquest tipus de discriminació s’ha centrat en les dones. Si bé s’ha avançat en la igualtat de drets, la desigualtat i la discriminació de les dones persisteix en la realitat sota diferents formes: feminització de la pobresa, discriminació salarial, violència de gènere, etc.
Conjunt de mesures orientades a corregir una situació de desigualtat sociocultural i a compensar la discriminació.
Augment de l’ascens de les dones al poder i als òrgans de presa de decisions en qualsevol àmbit polític, social, cultural, econòmic,etc.). Dignificació, valoració i reconeixement del fet de ser dona que suposa l’autoconsciència del poder individual i col·lectiu que les dones tenen.
Model educatiu dins el qual conviuen en un mateix escenari escolar nenes i nens sense qüestionar l’ordre simbòlic masculí ni incorporar els sabers i les expectatives de les dones. Sovint es confon escola mixta amb escola coeducativa.
Construcció cultural que suposa una visió arquetípica sobre cada un dels sexes, assignant-los de manera desigual i discriminatòria diferents papers, actituds i característiques. Els estereotips creen arquetips a través d’imatges que compleixen el paper de proposar models rígids en els que s’ha de donar determinats tipus de comportament per tal de ser socialment acceptats-des. Els estereotips sexuals fixen un únic model de ser home i un únic model de ser dona vàlids socialment, i a partir d’aquesta imatge tòpica construïda, estableixen un sistema desigual de relacions entre els dos sexes.
Corrent de pensament que reivindica la igualtat entre homes i dones. El feminisme constata la desigualtat per raó de sexe i comporta a reclamar i defensar la igualtat de drets i oportunitats entre les persones. La reivindicació de drets per a les dones parteix d’una forma de mirar el món diferent a l’androcentrisme imperant, comporta una manera diferent de mirar i entendre el món, el poder i les relacions. En l’actualitat el feminisme podríem parlar de diferents maneres d’entendre i pensar feminista“, tot i que a grans trets les corrents principals del pensament feminista podríem situar-les en dues, que es descriuen a continuació.
Parteix de la convicció de que la situació de inferioritat a la que han estat sotmeses les dones i estan) es pot canviar aconseguint els mateixos drets que els homes. La consecució d’aquests drets posaria a les dones en una situació d’igualtat respecte els homes que les permetria introduir la mirada de les dones en el món, per tal d’aconseguir un món millor i diferent pels homes i per les dones.
Parteix de que la lluita per a la igualtat acaba amb la diferència existent entre el ser home i el ser dona, (diferències sexuals ) i reivindica que la alliberació" de les dones no està en l’oposició a un món patriarcal sinó en la valoració i el reconeixement d’allò que tradicionalment s’ha considerat com a propi de les dones. Actualment podríem dir que el discurs més institucionalitzat (polític) segueix la línia del feminisme de la igualtat. En el sí del pensament feminista en canvi es treballa des dels darrers anys en el que podríem anomenar com a “plurifeminisme“, o feminisme de la diversitat(diverses maneres d’entendre, pensar i actuar de les dones) on tenen cabuda les dues corrents esmentades i altres idees i pensaments tant del feminisme teòric com de la pràctica feminista. Citem un fragment representatiu del llibre de., Adelina; Simón, Lecturas de filosofia. Corrientes actuales del pensamineto. Ed: Akal, barcelona, 2009):
[...] Més enllà de la igualtat, que ha d’acceptar-se com a principi jurídic universal, les autores que pertanyen a aquest corrent afirmen la diferència com a instruments imprescindible per enderrocar l'ordre de l'estructura patriarcal. La necessitat d'un ordre simbòlic nou és el resultat de la constatació de la parcialitat fal·locèntrica que ha imperat no només en la filosofia o en la psicologia, també en la història i la resta dels sabers produïts i dominats pels homes.
[...] En l' anàlisi de la societat i de la història, aquesta corrent de pensament subratlla que la diferència femenina està absent de la realitat, tal com l'ha anomenat i és anomenada pel discurs masculí hegemònic. El subjecte de la història, el subjecte del pensament, el subjecte del discurs és sempre un home, encara que s'utilitzi un concepte neutre universal (la humanitat, l'ésser humà ...). [...] Per al pensament de la diferència sexual, el subjecte del coneixement i de la història no seria universal, sinó sexuat i parcial. En les societats patriarcals, els homes han construït la seva identitat com l'única possible, una identitat que amaga de forma sistemàtica la diferència femenina. Aquesta és la situació que hem de superar construint un nou ordre simbòlic. [...]
Més que intentar suprimir la diferència sexual, la qual cosa suposaria la destrucció de les dones, ja que dissoldria tots els seus valors, el feminisme ha de vèncer l'exclusió que han viscut i viuen les dones, reforçant la cultura pròpia d'aquestes i creant un ordre simbòlic específic des del fet de ser dones, des de la diferència sexual. Tampoc pot considerar-se a les dones en general com un col·lectiu unitari, hi ha maneres diverses d'experimentar i de representar la diversitat interna del món femení i la diferència sexual pel que fa al món dels homes. Es tracta, doncs, de tenir en compte la diferència entre homes i dones, però sense oblidar les diferències que existeixen entre les mateixes dones. Dones que no són iguals, sinó semblants i diferents entre si. Tot i així, s’ha de deixar clar que no només postula la dualitat sexual com un esquema inamovible i partir de la doble identitat de "ser dona" i "ser home".
Procés d’identificació de qualsevol situació amb les característiques i actituds assignades culturalment a les dones. Generalment comporta una interpretació devaluada que està relacionada amb els estereotips sexuals i amb la visió negativa i desvalorada de les dones. En l’actualitat aquesta visió negativa s’enfronta a la reivindicació i importància del terme que passa per la pròpia valoració i dignificació del que és i significa ser dona.
Fa referència al fet de que la pobresa arreu del món afecta majoritàriament a les dones. Aquest fet respon a la desigualtat que les dones han experimentat i tenen encara avui dia en l’accés als diferents recursos econòmics.
Conjunt de fenòmens socials, culturals, psicològics i lingüístics que s’associen a les diferències de sexe.
El sexe és una realitat biològica a partir de la qual s’ha volgut justificar la desigualtat i el diferent repartiment de papers entre homes i dones. Als anys 70 aparegué el terme de gènere, fent referència al conjunt de característiques que s’assignen a dones i homes i que s’adquireixen en el procés de socialització de les diferents cultures al llarg de la història. El gènere és una construcció social variable en el temps i en les diferents societats i per tant, susceptible de canvi.
Moviment que agrupa diferents grups i/o assocciacions de dones, amb objectius, experiències, interessos comuns. Actualment agrupa diferents grups de dones de diferents tendències (feminismes) degut a la evolució pròpia de la seva història.
Model d’organització social i polític basat en la dominació i poder masculins dels homes vers les dones i sobre la que s’ha construït un únic model, l’hegemònic. És aquest model el que predomina en la majoria de les societats des del que s’organitzen les regles del joc que configuren les diferents realitats. Una de les descripcions sobre aquest terme podria ser la de Victòria Sau, “el Patriarcat consisteix en el poder dels pares: un sistema familiar i social, ideològic i polític amb el que els homes – a través de la força, la pressió directa, els diferents rituals, la tradició, la llei, el llenguatge, els costums, les tradicions, l’educació i la divisió del treball – determinen quin és el paper que han de desenvolupar les dones”.
Actitud o comportament de menyspreu i opressió d’un sexe respecte a l’altre.
Violència exercida d’un sexe sobre "l’altre gènere“, basada en la creença arrelada en el sistema patriarcal de la superioritat d’un sexe vers l’altre. Aquí ens referim a la violència específica contra el gènere femení . Aquesta violència que es dóna en els diferents àmbits de la societat- la violència domèstica, la psicològica, la violència en les conflictes armats, la institucional... - comporta la seguretat per part dels homes de la seva superioritat i per tant del convenciment del sentit de possessió i sotmetiment de les dones per considerar-les com a part de la seva propietat i de la seva inferioritat. El sistema patriarcal que continua dominant com a model únic contribueix a legitimar la violència contra les dones.
Incorporar la història, els sabers i experiències de les dones als diferents àmbits socials i polítics. Suposa el reconeixement i la valoració de la història de les dones i en definitiva la idea d’igualtat entre els homes i les dones (en la realitat es continua donant una invisibilitat real en diferents aspectes de la realitat quotidiana ).